Humor Gráfico

Selección diaria de viñetas y publicaciones de humor. Estas son nuestras fuentes; si no te gustan, tenemos otras. Síguenos en Twitter y alegrarás tu TL.

lunes, 25 de junio de 2018

Guantánamo infantil

Viñeta del 20/06/2018 en CTXT

Esta semana, unos 2.000 niños enjaulados en Texas fueron noticia, pero al poco fueron tragados por otras chorricias locales. Dentro de poco será otra información gastada más para alegría de los “antibuenistas”, léase, los “cabronistas”.

Estos centtros de detención, construidos como mini guantánamos improvisados se usan para chantajear a los padres y secuestrar a sus hijos. Hay que estar vacío por dentro o tener mierda en lugar de tripas para no ver esto como lo que es.

El Gobierno hace una interpretacióm inhumana de sus políticas migratorias catalogando a los padres de delincuentes y por ello decide que no pueden tener estar junto a sus hijos, así que el Estado se atribuye la tutela de los menores.

Un giro más a los vergonzosos campos de detención familiar.

Coindidiendo con la avalancha de críticas y protestas, Trump anunció que EE UU abandonaba el Consejo de Derechos Humanos de la ONU en apoyo a Israel, como ya hizo en octubre de 2017 abandonando la Unesco.

Relacionado: Rehenes en la frontera por Diego E. Barros

Y un poco de historia.

 

La entrada Guantánamo infantil se publicó primero en JRMora, humor gráfico.

La libertad vista por los neoliberales.Viñeta en Nueva...


Fuente: elKOKO

Mientras, en Badalona…


Fuente: Ferrán

545 - el exámen médico (2)


sábado, 23 de junio de 2018

Ara més que mai: Unitat pel finançament

Ha canviat el Govern d’Espanya, però la reivindicació valenciana per una finançament just no ha variat, o millor dit, ha canviat l’interlocutor: ara el President del Govern és Pedro Sánchez i no Mariano Rajoy. I ací és on s’han suscitat diverses situacions que cal analitzar: El Partido Popular de la CV ha tret un cert caràcter reivindicatiu. I també Ciudadanos. Si fem memòria, hem de recordar que els grups parlamentaris del PPCV i Ciudadanos signaren les posicions unitàries sobre un finançament just en octubre de 2016, quasi fa dos anys, sent un punt clau en la política valenciana.

L’acord institucional ha tingut un important referent social i econòmic perquè la immensa majoria d’entitats cíviques, socials, econòmiques, sindicals, universitàries s’hi sumaren a esta justa reivindicació de tot el poble valencià. Certament, no recorde un precedent tant potent on totes les forces polítiques representades a les Corts se sumaren a un acord unànim, fins i tot el de Ciudadanos, dit pel seu antic portaveu Alexis Marí, a qu li costà el càrrec de síndic.

Una vegada confirmada la moció de censura i concretat el nou executiu central, les Corts Valencianes reafirmàvem la nostra posició unitaria pel finançament just amb una declaració institucional recordant l’existència d’una agenda valenciana de prioritats que no poden estar més temps oblidades als calaixos dels ministeris o de la Moncloa.

En pocs dies hem vist com els que callaven les justes reivindicacions en inversions s’han posat a primera fila de les demandes. També la desafortunada posició de Pedro Sánchez (encara que sempre cal recordar que rectificar és de savis) quan afirmava a preguntes del diputat de Compromís Joan Barldoví que fins el 2020 no es parlarà de la reforma del sistema de finançament, xocant això amb la seua posició d’abans de ser nomenat President del Govern. En este punt caldrà recordar totes les vegades que hi calga que Compromís va votar a favor de la moció de censura a Mariano Rajoy, fent fora al PP del govern central i amb un candidat que va deixar clar que aprovaria els pressupostos generals del l’Estat 2018, que, recordem-ho, marginen greument la nostra terra en inversions públiques territorialitzades. I malgrat tot, l’Executiva de Compromís va aprovar el vot favorable a eixa moció, sense arribar a plantejar cap reivindicació ni demanda. Altres grups parlamentaris sí que ho van fer.

Per tant, ací cadascú té el seu nivell de coherència o d’incoherència. Des del meu punt de vista cal preservar i incrementar la unitat en una AGENDA VALENCIANA. Una reivindicació que faça respectar el principi d’igualtat consagrada en la Constitució. No s’entén que sempre, i dic sempre, mane qui mane a Madrid, els valencians tinguem una greu marginació en finançament i en inversió pública territorialitzada.

Ens hi juguem molt i no és el moment del regat en curt ni del tacticisme a curt termini. Cal un camí compartit amb una posició majoritària. Està en joc el futur del nostre poble i fer front a reptes com superar l’empobriment que patim (recordem que segons les darreres dades el percentatge de població valenciana en risc de pobresa ha pujat fins el 25,6%) i comptar amb els instrument i recursos per a fer-hi front.

No és el moment del partidisme. Cal ampliar la posició valenciana en una agenda compartida per totes les forces polítiques i socials. Ara és el moment que els qui no van estar dins de l’ampli consens social que s’incorpore a la plataforma per una finançament just. Ara tenen total llibertat per a fer-ho.

*Enric Morera. President del Bloc Nacionalista Valencià